14/04/2018

I.2 – Participació pública

Uno de los puntos donde se ha hecho más hincapié a la hora de planificar este proyecto y, posteriormente, a lo largo de la investigación realizada, ha sido la imperiosa necesidad de contar con las aportaciones y valoraciones del máximo número de agentes involucrados en el desarrollo territorial, económico y laboral de la zona objeto de estudio.

Així, la participació pública és una premissa que s'ha mantingut durant tot el treball de camp, de manera que s'ha garantit la contribució d'agents econòmics, socials, institucionals, sindicals, formatius, associatius, ADLs, ..., així com, de la societat civil de la comarca. Aquest fet s'ha materialitzat amb la realització de 55 entrevistes personals, 2 grups de discussió i la formalització d'un Fòrum Ciutadà, tal com ja s'ha explicat en el primer bloc del present Diagnòstic.

En este punt de l'informe es reflectixen les conclusions extretes del dit procés de participació pública, tant des d'un punt de vista territorial com laboral. S'ha cregut convenient, per a una millor comprensió dels resultats, estructurar els mateixos seguint l'esquema planificat en les entrevistes personals. Així, s'analitzen les aportacions realitzades agrupades en els capítols següents:

I. Diagnòstic Territorial amb perspectiva Territorial
A. Recursos territorials: capital natural, social, cultural i territorial
B. Xarxes territorials (xarxes empresarials i xarxes socio-institucionals)
C. Processos d'innovació, empresarial i social

II. Diagnòstic Territorial amb perspectiva Laboral
D. Mobilitat i connectivitat
E. Caracterització de la població resident en relació a l'ocupació
F. El sistema productiu local i els llocs de treball en el territori
G. Educació, oferta i demanda de qualificacions, contractació i intermediació laboral
H. Actors socials i relacions laborals

Abans d'entrar en l'anàlisi de cada capítol, és necessari ressaltar l'alt grau de consens observat, entre els diferents tipus d'agents que han participat en la investigació, en molts dels aspectes indagats. Llevat d'excepcions, la gran majoria de l'espectre qüestionat coincidix en les seues valoracions en els temes analitzats.
.

Aquest fet indica que actualment en la comarca resulten evidents tant les potencialitats com les carències per a la majoria d'agents implicats en el seu desenvolupament, tant si parlem d'aspectes territorials com laborals. Vegem a continuació, quina imatge es percep de la Marina Alta en la ment dels agents i actors representatius del territori.

I. Diagnòstic Territorial amb perspectiva Territorial

A. Recursos territorials: capital natural, social, cultural i territorial

Pel que fa al medi ambient i la seua conservació, la percepció generalitzada és que, encara que en el sector públic es realitzen accions per a la seua conservació, el grau de compromís és insuficient. En l'àmbit de les institucions governamentals (ajuntaments, mancomunitats) i les organitzacions empresarials la percepció és positiva, encara que insuficient; no obstant això, quan s'indaga sobre projectes concrets que es coneguen el grau de desconeixement és molt alt, sent el silenci, la majoria de respostes obtingudes.

Si es pregunta pel sector privat, la resposta és aclaparadora. De moment, no està interioritzat entre el gros de l'empresariat local el compromís amb el manteniment i conservació del medi ambient, anteposant-se el benefici empresarial.

No obstant, quan es qüestiona sobre el futur, si la tendència quant a la relació dels agents econòmics amb el medi ambient serà positiva, negativa o es mantindrà, la percepció generalitzada és que hi haurà canvis a millor. El treball que s'està fent des de les administracions públiques, la importància del recurs paisatgístic per al desenvolupament de la principal activitat econòmica en el territori, i el relleu generacional - amb canvis en el mode d'entendre un negoci-, són raons assenyalades per a ser positius en este aspecte.

En relació a la tendència demogràfica observada en estos anys en la comarca, l'opinió és unànime: la població en la Marina Alta s'envellix i disminuïx, sobretot, en l'interior de la comarca, on hi ha zones amb un clar risc de despoblació. Les principals causes apuntades són l'efecte retorn de la immigració derivada de la construcció, la baixa taxa de natalitat de la població en general i el fet que els jóvens qualificats se'n vagen fora de la comarca a la cerca d'oportunitats laborals i no tornen.

La prospectiva no és molt més esperançadora, la percepció és que la població continuarà envellint i minvant, sobretot, si no es realitzen accions per a atraure a famílies i gent jove que s'assenteixen en la comarca, centrant-se en aquelles zones interiors amb major necessitat de densitat poblacional.

Si ens fixem en la qualificació laboral i especialització productiva de la zona, tothom coincideix en que aquestes estan molt marcades pel turisme. S'apunta que antigament sí que hi havia una indústria forta relacionada amb la pansa, el “mimbre”, productes agroalimentaris, però que actualment el sector turístic és el clar motor econòmic de la zona, havent deixat a la indústria i l'agricultura en un segon pla o fins i tot en declivi, com en el cas de l'agricultura.

Encara que en la majoria d'ocasions s'afirma que hi ha bona formació especialitzada en el sector turístic i hostaler -identificant al CDT de Dénia com un dels centres formatius especialitzats en el sector-, el perfil que identifiquen com necessari per a cobrir l'oferta laboral és un perfil mig-baix, pel fet que la majoria de llocs de treball que s'oferixen són de poca qualificació.

Les activitats productives predominants en la Marina Alta són, òbviament, les relacionades amb el turisme i l'hostaleria, seguit dels servicis relacionats amb el turisme resident (manteniment de jardins i piscines). La grandària empresarial en este sector està fonamentat en les micropimes i autònoms, sent el seu mercat i clients tant el turista nacional com l'internacional -sobre tot, anglesos i alemanys-. També s'apunta l'important pes del turisme residencial que s'assenta, sobretot, en la zona litoral dins d'estes activitats productives.

En este capítol també s'indagava sobre la percepció del grau de compromís tant de les institucions públiques locals com de l'empresariat a l'hora de promocionar i crear ocupació. La percepció del treball realitzat en este sentit varia segons l'agent consultat; en general, el treball realitzat per part de les institucions públiques no és conegut per la resta d'actors de la comarca, ja que quan es consultava este aspecte a representants de les dites institucions sí que aportaven exemples d'accions dirigides al foment de l'ocupació, mentre que la resta d'agents desconeixien en la majoria de casos qualsevol acció.

De totes maneres, cal advertir que gran part dels Ajuntaments de la comarca són molt xicotets i amb una quantitat de recursos molt limitats pel que el seu marge per a poder desenvolupar la promoció d' aquests tipus d'accions també és limitada. Sent així, si haguérem de decantar-nos per una opció, la percepció general del compromís de les institucions públiques a l'hora de crear ocupació és positiva.

En el cas del sector privat, la percepció de la figura de l'empresari a l'hora de fomentar l'ocupació és negativa. En zones amb concentració empresarial, com la costa, a l'empresari se li continua veient com a explotador, derivat de l'elevat nombre de situacions irregulars d'ocupació i la concepció que només busca reducció de costos i el seu benefici personal. En la zona interior, eixa percepció es diluïx prou a causa de la grandària empresarial -micropimes i empreses sense assalariats-. Ací, la figura de l'empresari és com la d'un treballador més pel que les seues decisions respecte a la creació o destrucció d'ocupació van més lligades a la seua capacitat de maniobra més que al seu benefici personal.

Quant a la presa de decisions per a revertir situacions de precarietat laboral i dinamització socioeconòmica, la percepció generalitzada és que és molt poc àgil, sobretot, quan entra en acció el sector públic. Els procediments administratius i la burocràcia són assenyalats com els principals factors que obstaculitzen i eternitzen les decisions per a dur a terme qualsevol tipus d'acció. Respecte a aportar solucions a esta falta d'agilitat, no s’aconsegueixen propostes excepte les generalitats d'eliminar paperam i acurtar temps d'espera.

Per a tancar este capítol, també s'indagava sobre si hi ha activitats productives innovadores en el territori. Encara que en diverses ocasions no es pot mencionar cap exemple, sí que es coincideix que en la comarca hi ha una emprenedoria i innovació latent que s'espera que evolucione i siga el pilar en diversos sectors faltats d'eixe progrés innovador. Alguns exemples dels casos d'èxit que es mencionen apareixen en diversos sectors com es reflecteix a continuació:

EjemplosI2IA

El que sí que coincidixen tots és en el motiu de l'èxit d'estos projectes; el denominador comú en tots ells és l'actitud de l'empresari, i és que la iniciativa privada, com ja hem comentat en l'informe, és molt important en este territori.

Aspectes com les ajudes de l'Administració Pública, tant local com provincial o autonòmica, o inversions estrangeres també són mencionades per alguns representants d'institucions públiques, però en menor grau que l'esforç i motivació del propi emprenedor.

B. Xarxes territorials (xarxes empresarials i xarxes socio-institucionals)

Abans de començar a analitzar les xarxes territorials presents en el territori, cal recordar que tots els agents i actors participants en l'estudi -entrevistes, focus i fòrum- són representants i alts càrrecs de les seues entitats, tant institucionals com empresarials, socials, sindicals, formatives, etc.

Ressaltem este fet, ja que a l'indagar sobre quines associacions que contribueixen a la dinamització del territori coneixien, les respostes han sigut nombroses en global, encara que, a títol individual, en rares ocasions han superat els 3 o 4 exemples, les associacions mencionades corresponien al seu entorn.

No obstant, al preguntar-los sobre projectes que hagen desenvolupat o participat, les respostes han sigut mínimes o molt vagues. Poques vegades, han pogut mencionar i explicar algun projecte en concret; projectes com la Ciutat Creativa de la Gastronomia, la Taula Municipal per a l’Ocupació, o els Mercats de la Terra son dels pocs anomenats.

Això confirma que el territori compta amb un elevat grau d'associacionisme, tant local com comarcal, encara que el seu treball no siga com deguera de conegut. Per tant, una de les primeres conclusions que podem obtindre d'esta anàlisi és la falta de promoció del treball que realitzen les dites associacions i entitats.

Quant a la vinculació existent entre les xarxes empresarials i les xarxes institucionals en la comarca, cal fer referència a dos aspectes detectats. D'una banda, s'ha arreplegat la percepció generalitzada que la col·laboració publico-privada és totalment necessària per a dur a terme els projectes que demanda la Marina Alta i que en determinats casos ha sigut correcta, encara que s'apunta que en la majoria de casos és la part privada qui acaba desenvolupant els projectes pel seu compte per culpa dels eterns processos burocràtics en el sector públic.

L'altre aspecte a destacar en este sentit és que la col·laboració entre estos dos àmbits moltes vegades es busca simplement el protagonisme i la col·laboració es convertix en figurativa sense tindre desenvolupament en el temps, qüestió que -a vista d'alguns participants- ralentitza els projectes i inclús fomenta l'escepticisme al veure projectes latents que es queden finalment en el tinter.

Si alcem la veu al parlar del notable grau d'associacionisme en la Marina Alta, quan es pregunta sobre la cooperació entre les empreses d'un mateix sector, la percepció és totalment contrària, no sols s'afirma que les empreses es veuen més com a competidors que com a possibles cooperadors, sinó que no es creu que esta tendència canvie en un futur pròxim. Només algun cas de Fires del Comerç o Fires Gastronòmiques, o els Mercats de la Terra són mencionats pels participants.

C. Processos d'innovació, empresarial i social

Partint de la base que la innovació, encara que latent, continua sent un aspecte deficitari en el teixit empresarial de la comarca, sí que s'han arreplegat alguns exemples d'empreses que bé han començat recentment a aplicar processos innovadors o bé vénen fent-ho des d'un temps arrere.

Així, en l'activitat predominant, el sector turístic i hostaler, s'aporten diversos exemples com a Casa Pepa, Bar Zorrilla o El Baret de Miquel (restaurants que unixen tradició i creativitat) , Tururac, Oxyturs o Segway (turisme actiu diferencial) , Casa Benigalip, Casa Solana o Hotel Sol i Mar (allotjaments amb encant) , Nyam Casual Food (Fast food de peix) , Aticcook, BonAmb o el Poblet (cuina d'avantguarda).

També apareixen diversos exemples en la resta de sectors productius. Així, tenim a Cellers Bañó, Pego Natura, Bio Moscatell, Coop. Xaló, BioXàbia, Bodegues Parcent o Raïm Cabrera (producte local de qualitat) , Balearia (ús gas natural liquat) , Plymag, Cultifort o Fustpal (indústria agroalimentària) , La Nau Lab (espais creatius i de coworking) , Rioma Redes (noves tecnologies) , i unes quantes empreses en el sector industrial que desenrotllen diferents innovacions com Rolser, Garmol, Vigar, Toy bags, Alondra, Cayro Joguets, o Paco Martínez, i en el comerç i distribució com Ale-hop, Supermercats masymas, Bimbo, o Marinalia.

Es remarca que les empreses grans tenen més recursos per a destinar a I+D però que en la comarca hi ha esperit emprenedor que fa que empreses xicotetes o emprenedors amb limitats recursos duguen a terme projectes innovadors que estan tenint èxit.
El tipus d'innovacions que realitzen estes empreses són tant de producte (Cayro Joguets, Fustpal, Rolser, Bodegues Bañó, Nyam Casual Food, Segway, ...) com de procés (Coop. Xaló, La Nau Lab, Casa Solana, masymas, Marinalia, ...) , i majoritàriament es tracta d'empreses xicotetes, d'acord amb la grandària mitjana del teixit empresarial de la Marina Alta.

Com ja s'ha mencionat anteriorment, les principals vies que utilitzen estes empreses per a desenvolupar els seus avanços en el camp de la innovació es basen en recursos interns, ja siga en major inversió i gasto en I+D, adaptant la seua relació amb els clients, o el factor més important, tenint l'actitud adequada.

També es consultava els participants sobre quins factors creien que podien facilitar el desenrotllament de la innovació empresarial en la zona i quins podien frenar-la o obstaculitzar-la. En primer terme, de manera espontània estos són els 10 factors més mencionats:

TablaI2IC

A continuació, se'ls oferia una bateria de factors perquè els valoraren segons el grau d'importància que tingueren per a ells a l'hora d'afavorir els processos d'innovació socioeconòmica i fomentar l'ocupació.

  • Infraestructures territorials
  • Recursos territorials (matèries primeres, recursos humans)
  • Compromís polític local i supralocal
  • Actitud de l'empresariat
  • Capacitació de l'empresariat
  • Capacitació dels treballadors
  • Desenvolupament de la col·laboració entre sectors per al desenvolupament de projectes col·lectius
  • Compromís de la societat civil i el teixit associatiu
  • Inversions de l'empresariat local
  • Inversions i millora d'equipaments públics per part dels poders locals i supralocals
  • Projectes europeus

Cal advertir que per a la immensa majoria tots o pràcticament tots els factors els han valorat com prou o molt importants (valoració màxima possible). Si s'haguera de prioritzar d'alguna manera -encara que les diferències són mínimes- podríem dir que l'actitud i capacitació de l'empresariat i dels treballadors serien els que major importància tindrien, mentre que el compromís de la societat civil i del teixit associatiu, les inversions i millora d'equipaments públics per part dels poders locals i supralocals serien els que menor rellevància desperten.

Finalment, sobre la tendència en els pròxims anys en aquest camp, tots els participants estan d'acord en què serà necessari implementar els processos d'innovació en el panorama empresarial futur per a poder adaptar-se als canvis en la demanda que ja estan ocorrent i sobreviure en uns mercats cada vegada més competitius.

II. Diagnòstic Territorial amb perspectiva Laboral

D. Mobilitat i connectivitat

Per a començar l'anàlisi dels resultats del camp qualitatiu -entrevistes, focus i fòrum- amb perspectiva laboral, s'indagava sobre els desplaçaments regulars de la població per motius laborals. El moviment laboral de la població de la comarca ve determinat per l'oferta de treball i com està localitzada en la mateixa. Com ja hem vist, la major concentració de massa laboral està concentrada en les franges prelitoral i litoral, sobretot, en esta última.

Així, diàriament, es produïx un efecte ventall en què la població que residix en la zona interior es desplaça cap a la costa, amb la qual cosa tenim un grup de municipis que són clarament receptors de treballadors format per Dénia, Xàbia, Teulada i Calp, un altre grup que són emissors i receptors al mateix temps, format per Ondara, Pedreguer, Gata de Gorgos i Benissa, i un grup final, format per la resta de municipis de la comarca que són més emissors que receptors.

Com a municipis més interrelacionats en quant al moviment laboral dels seus residents, podríem destacar alguns casos com el de Calp i Benissa; Pego, l’Atzúbia, la Vall de Gallinera i la Vall d’Ebo; o Xaló, Alcalalí i Llíber.

En quant als canvis ocorreguts en l'última dècada en relació a estos desplaçaments, no s'ha observat pràcticament cap, si de cas el que haja pogut apareix com a conseqüència de la construcció del Centre Comercial Portal de la Marina, ubicat a Ondara.

E. Caracterització de la població resident en relació a l'ocupació

La inserció laboral en la Marina Alta està fortament marcada pel sector turístic i els perfils que demanda. Igual que es detalla en l'anàlisi quantitativa, la percepció generalitzada dels participants en el camp qualitatiu és que hi ha una abundant oferta de llocs de treball relacionats amb este sector i, més concretament, amb l'hostaler. Sí que hi ha oferta en el sector industrial i en l'agricultura, però en molta menor mesura que en activitats vinculades al turisme, comerç i els servicis.

Tenint en compte açò, el perfil (edat, gènere i nivell d'estudis) que tindria major facilitat d'accés a una ocupació en el territori seria una dona d'entre 20 i 30 anys i no necessàriament amb una formació superior, amb una formació bàsica seria prou. Este fet s'enllaça amb la sobre qualificació en els llocs de treball existent i que és àmpliament reconeguda, com veurem més avant.

També hem matisar que el perfil reflectit té xicotetes variacions en les valoracions arreplegades. Mentre que, per al camp de l'hostaleria o els servicis, el gènere és indiferent, en el sector del comerç sí que s'observa una tendència més decantada a contractar dones. El que sí es coincideix és que, per a poder trobar treball en la zona, no cal una formació altament qualificada, inclús s'arreplega en algunes ocasions que pot arribar fins a ser contraproduent el fet de posseir alguna titulació acadèmica i incloure-la en la sol·licitud de segons quin lloc de treball.

No obstant això, si la qüestió gira entorn d'aconseguir un lloc de treball de qualitat, sí que s'afirma que és necessari comptar amb formació superior ajustada a les necessitats del lloc de treball. Aquí també augmenta l'edat en el perfil d'edat, que estaria compresa entre els 25 i 40 anys. Quant al gènere, no es percep una desigualtat entre ambdós sexes.

Es concloïa amb la pregunta més important al nostre entendre, i és quin perfil té més dificultat a l'hora d'accedir al món laboral en la comarca. Les respostes han sigut prou homogènies, sent dona, major de 45 anys i amb baixa qualificació la resposta majoritària.
En quant a si s'han observat canvis en estos perfils durant els últims anys, no s'han arreplegat comentaris respecte d'això, no percebent-se canvis significatius en este aspecte.

F. El sistema productiu local i els llocs de treball en el territori

Com ja hem comentat, el sistema productiu de la Marina Alta està molt polaritzat per l'activitat turística i, en conseqüència, les ofertes de treball més abundants es troben en el dit sector, amb totes les seues variants.

Així, els llocs de treball més oferits són cambrers, auxiliars de cuina, netejadors en general, servicis de manteniment de jardins i piscines, i cuidadors de persones majors y/o dependents. Es tracten, perquè, de llocs de treball on no es requerix d'un elevat grau de qualificació professional per a poder desenvolupar-les.

En aquest punt, es fa necessari aclarir que no s'afirma que per a la realització d'eixes tasques no faça falta formació, tot al contrari, és cada vegada més recomanable formar-se en l'àrea de treball a què es vulga aspirar ja que les empreses s'estan donant compte que la competitivitat i el progrés del seu negoci depèn en gran part de la capacitació dels seus empleats, encara que este canvi encara no s'haja produït de forma generalitzada. Ací, cal ressaltar la bona oferta formativa en cicles i cursos de formació professional que existix en la comarca. El CDT, els diferents IES i entitats com Creama o el Servef oferixen formació especialitzada en estos àmbits.

Una vegada coneguts els llocs de treball més oferits i com s'obté la qualificació professional per a accedir a ells, tocava preguntar quin perfil socioprofessional busca l'empresariat de la comarca per a cobrir eixos llocs. Els comentaris arreplegats concorden amb els resultats de l'apartat anterior i amb la idea que el canvi d'actitud en el sector, encara que avança, encara té camí que recórrer.

Segons els participants en la part qualitativa de l'estudi, el perfil més demandat seria el d'una persona jove -amb independència del gènere-, amb experiència, amb formació bàsica o amb un cicle formatiu, i amb idiomes. Segons les percepcions arreplegades, a hores d'ara, l'experiència continua pesant més que la formació específica a l'hora de cobrir un lloc de treball en el sector terciari.

També s’indagava sobre les conseqüències de la crisi econòmica en la comarca i el seu impacte en el sector turístic, com a activitat productiva predominant. Cal detallar abans que, com en tota la costa, l’activitat de la construcció durant els anys del boom immobiliària va ser molt elevada, donant lloc a l’aparició de multitud de xicotetes empreses dedicades a eixe sector i que molts residents i forans és dedicaren a treballar en la construcció o en activitats afins.

Quan va arribar la crisi i l'activitat de la construcció es va afonar, no sols va afectar el propi sector, sinó que va arrossegar fortament a altres sectors -restauració i comerç, principalmente- que també estaven lligats, en certa manera, a l'augment d'activitat d'oci que generava la bonança econòmica de les famílies vinculades a la construcció.

La precarització i destrucció d'ocupació van ser molt elevades -més que el tancament d'empreses-, tant que, a hores d'ara, un dels problemes més apressants en la zona continua sent el poder reciclar part de la massa laboral provinent de l'activitat constructora i que no van saber o no van poder adaptar-se al canvi d'oferta laboral.

En quant a la mobilitat laboral en la Marina Alta d'aquells que canvien o perden un lloc de treball, cal diferenciar entre dos perfils: els jóvens amb formació reglada de tipus mitjà o superior no tenen cap inconvenient a desplaçar-se fora de la comarca per a buscar oportunitats laborals en el sector que ells busquen; de fet, ja està ocorrent i és una de les amenaces detectades en la investigació, la fuga de talent.
No obstant això, el perfil de treballador amb poca formació o càrregues familiars, i amb una certa edat (>40) anteposa el territori a la branca d'activitat, és a dir, preferix treballar en un sector diferent del que aspira si això suposa no haver de desplaçar-se fora de la comarca. Els comentaris arreplegats apunten que la mobilitat serà necessària en el futur i on caldrà invertir esforç serà a retindre el capital humà de qualitat oferint-li oportunitats laborals acords amb el seu potencial.

Com a tancament d'aquest apartat, es va arreplegar l'opinió sobre activitats emergents que hi haja o puga haver-hi en l'àrea. S'han detectat diverses opcions d'activitats recents o noves que puguen generar activitat i ocupació. Estes són les més mencionades:

o Turisme experiencial (actiu, rural, nàutic, enoturismo, aventura, cicloturisme, bird watching, agroturisme, ...) amb productes de la comarca, creant tant guies turístics especialitzades per tema com a ferramentes de promoció comuna per a aconseguir millor penetració i una major cohesió territorial.
o Atenció a persones majors, a nivell assistencial i a nivell lúdic o d'oci. Hi ha una clara demanda en la societat d'este tipus de servicis i és creixent a causa del progressiu envelliment de la població. És un veta de mercat on poder desenvolupar professionals i crear llocs de treball.
o Agricultura bio-ecològica, amb la qualitat del producte local, ha de potenciar-se el comerç d'alta qualitat, desenvolupant ferramentes innovadores de producció que augmenten la rendibilitat dels cultius i siguen respectuoses amb el medi ambient. Es presenta l'oportunitat de fomentar l'emprenedoria en aquest sector que revertisca la tendència negativa actual.
o Noves tecnologies, des del Big data aplicat al turisme fins al comerç on-line i l'ús de xarxes socials. El camp de les TIC, cada vegada es fa més necessària i deixa de ser un avantatge competitiu. Hi ha un camp encara per explotar en esta àrea, ja que les empreses estan necessitades de professionals que els orienten en este camp, tant les empreses grans com les micropimes, i a nivell intrasectorial.
o Món nàutic, tant a nivell esportiu -amb monitors i instructors en esports nàutics, patró d'embarcacions de recreo, ...- com a nivell de mecànica. Hi ha oferta laboral en este àmbit que no pot cobrir-se amb gent de la zona per falta de formació. Tenint en compte el mercat potencial amb què es compte en la comarca, la formació de professionals en el sector és un element a tindre molt en compte.
o Conservació del medi ambient, manteniment del paisatge, creació de bancs de terra per a evitar l'abandó de camps, etc. S'obri un aparador d'oportunitats laborals en el camp forestal i agrícola on poder desenvolupar l'activitat econòmica i potenciar un dels recursos més importants del territori, l'entorn paisatgístic.

G. Educació, oferta i demanda de qualificacions, contractació i intermediació laboral

Dins d'aquest apartat, s'analitzava, per exemple, quins són els mecanismes habituals utilitzats pels residents a l'hora de buscar ocupació. A hores d'ara, el més usat per la gent a l'hora tant de buscar treballadors com de buscar ocupació és l’anomenat “boca a boca” amb amics, familiars, coneguts, ... amb independència del sector que estiguem considerant. I és que hem de pensar que la comarca està formada majoritàriament per poblacions xicotetes on es coneix quasi tota la gent i a l'hora de trobar una ocupació els estaments oficials passen a un segon pla i la confiança en l'altra persona cobra major importància.

No obstant això, darrere d'este mètode de busca d'ocupació, sí que es mencionen les agències de Creama i del Servef com a llocs on acudir a la cerca d'ofertes laborals, encara que entre la gent jove, sobretot, els van guanyant terreny les webs d'ocupació tipus infojobs, o les xarxes socials.
Pel que fa a les qualificacions laborals necessàries, com ja hem vist en unes pàgines arrere, l'oferta formativa en cicles i cursos de formació professional és àmplia i variada. Si déiem que l'experiència continua pesant més que la formació a l'hora de la inserció laboral, esta última cada vegada cobra més importància i, per tant, ha d'invertir-se més en ella.

Actualment, es detecta que la formació impartida en els centres no s'adequa a les necessitats reals de l'empresa. Es detecten diverses queixes que, encara que a nivell teòric, els futurs treballadors ixen preparats, els falla l'element pràctic a l'hora de desenvolupar-se en un lloc de treball. Hauria de valorar-se l'actual formació teòric- pràctica i encaminar-la cap a una formació verdaderament dual, amb presència en l'empresa des del primer moment i amb un treball remunerat.

Un altre punt calent quant a la formació professional especialitzada en el territori, és que la necessitat d’un mapa formatiu de tots els cursos i cicles que s'estan impartint per la comarca, amb l'objectiu d'evitar duplicitats i repartir de millor manera les àrees formatives segons la demanda potencial en cada zona de la Marina Alta.

Entre els participants consultats es detecten noves necessitats de formació en la zona. Així, aspectes com a millor formació en idiomes, ampliar els temes formatius en l'àrea de les noves tecnologies -ús avançat d'estes, el món nàutic (patrons, mecànics, ...) o l'agricultura biològica i els cultius alternatius, són mencionats diverses vegades.

Continuant amb l'educació, és àmpliament reconegut que a causa de l'actual oferta de treball existent en l'àrea -amb un perfil mitjà baix-, existeix sobrequalificació dels empleats que acaben acceptant un lloc de treball per davall de la seua formació; encara que també s'apunta que esta tendència està canviant, a causa d'una major predisposició a la mobilitat laboral que està afectant la qualitat del capital humà de la comarca, amb la fuga de talent que ja existix en el territori.

Dir també que s'han detectat vacants difícils de cobrir per falta de persones preparades en el territori. Així, al ja mencionat problema de falta de formació en el món nàutic -patrons i mecànics-, se li suma mecànics en maquinària industrial, treballs relacionats amb la NNTT avançades, emprenedors en el sector agrícola, ...

Com a tancament d'este apartat, davant de la qüestió de si s'espera algun canvi en l'oferta formativa especialitzada en la zona, la percepció generalitzada -excepte algun apunt molt aïllat- és a l'immobilisme en aquest camp.

H. Actors socials i relacions laborals

En primer lloc, es preguntava sobre la presència sindical en les empreses de l'àrea objecte d'estudi i les seues funcions. Abans de res, cal advertir que la immensa majoria del teixit empresarial de la Marina Alta, com ja sabem, està format per micropimes i autònoms pel que presència sindical en este tipus d'empreses és, com a mínim, molt difícil. D'aquesta manera, excepte en les empreses públiques i en aquelles més grans com, per exemple, Baleària, Rolser i Supermercats masymas, la presència sindical és nul·la.

Quant a la seua funció hi ha prou desconeixement pels agents participants en l'estudi, sent la negociació del conveni col·lectiu, l'aplicació de la legislació o la formació els únics aspectes coneguts de la labor dels sindicats. L'assessorament a treballadors, intermediació laboral, celebració de fòrums o jornades, són accions que, almenys, de forma espontània passen desapercebuts per la immensa majoria.

De la mateixa manera, tampoc es percep la seua participació en projectes amb incidència en el territori, encara que sí que cal dir que esta labor cooperativa es coneix més que les comentades en el paràgraf anterior. Així, se'ls reconeix la seua aportació en projectes com la Taula Municipal per a l'Ocupació, l'EQUAL, o el propi Pacte Territorial.

En quant a la seva presencia en la comarca, encara que ambdós organitzacions, UGT i CCOO, tenen seu a Dénia, la percepció col·lectiva entre els consultats és que el seu àmbit d'actuació és més provincial que supralocal o local. No és així, al preguntar-los sobre altres entitats d'economia social, com les cooperatives, a les quals sí que se'ls atribueix una acció local o supralocal -segons la grandària de l'entitat- i un benefici social entre el col·lectiu d'agricultors de l'àrea. Algunes de les cooperatives mencionades i que estan actives en la zona són el Celler Cooperativa Mare de Déu Pobre de Xaló, Cireres Muntanya d'Alacant en Patró, Cooperativa “El Progrés” a Parcent, o la Cooperativa Agrícola de Pego.

Junt amb l'anàlisi dels sindicats i les entitats d'economia social, també es qüestionava la percepció sobre l'economia submergida en els sectors productius de la comarca. Este és un greu problema en la comarca i és extensible a tots els sectors, encara que el seu pes en algunes activitats tinga major importància, com ara la construcció, la restauració, determinats servicis, o l'agricultura, on poden suposar, segons les percepcions arreplegues, fins al 50% de l'activitat productiva total. Encara que es tracte d'una dada totalment subjectiva, sí que es pot valorar el fet que l'existència d'economia submergida en la comarca és alta i, el més preocupant, pareix estar “normalitzada” en l'activitat diària, per la qual cosa presenta serioses dificultats per a trobar possibles solucions a esta activitat irregular.

Per a acabar, també s'indagava sobre els servicis que presten les organitzacions empresarials en el territori. La percepció generalitzada és que la seua funció radica en tres camps:
•Reivindicació dels interessos dels seus associats
•Assessorament comercial, legal, administratiu, ...
• Formació, cursos, jornades, ...

Estes accions són prou reconegudes per l'entorn empresarial i, quelcom menys, en un altre tipus d'entorns (socials, culturals, ...) , encara que sí que se'ls percep actius en les seues funcions, entitats com CEDMA o AEHTMA són mencionades en diverses ocasions.

Quant a la seua participació en la vida sociopolítica comarcal o local, fora del seu marc empresarial, se'ls atribuïx una certa col·laboració en activitats com a fires, mercats, fòrums, etc. i en projectes amb incidència en el territori com el propi Pacte Territorial o el Tren de la Costa, encara que de vegades també s'arreplega el matís que sempre busquen un aprofitament de cara als seus associats i no simplement de la societat civil.

caValencià
es_ESCastellano caValencià

Si continuas utilizando este sitio aceptas el uso de cookies. más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar