14/04/2018

II – Conclusions Generals

Després d'analitzar les conclusions extretes de l'anàlisi D.A.F.O. i del procés de participació pública, s'ha cregut convenient resumir en unes poques pàgines algunes reflexions sobre la situació actual de la comarca, a tres nivells: àmbit territorial, sistema productiu i àmbit laboral.

Pel que fa a l'àmbit territorial i els seus recursos, la Marina Alta es caracteritza per posseir un entorn paisatgístic envejable amb un potencial a què pocs territoris poden optar. Compta amb 66 espais naturals protegits -entre ells 4 parcs naturals- repartits entre els seus 759 km2 de superfície. Açò, unit al clima de què gaudix tot l'any, la seua ubicació estratègica, l'àmplia oferta en Béns d'Interés Cultural i monuments arquitectònics, i que unix 33 km. de platges amb formacions muntanyoses en molt poc espai, li atorga una posició turística excel·lent enfront dels seus competidors.

Disposa d'una varietat de productes agroalimentaris autòctons -com el raïm moscatell, cireres, arròs Bomba, ...- d'una enorme qualitat, així com, una gastronomia reconeguda a nivell internacional amb presència de diverses Estreles Michelin entre els seus nombrosos restaurants, no sense raó la Unesco ha atorgat a Dénia i la Marina Alta l'important títol de Ciutat Creativa de la Gastronomia (només hi ha 116 ciutats en el món que ho posseïxen) .

No obstant això, les infraestructures de transport que té la comarca són molt deficients i ralentitzen el creixement del potencial de la comarca. Arribar fins a la Marina Alta resulta car, tant en termes econòmics com de temps; l'absència d'accés via ferroviària i el fet que l'única via ràpida d'arribada per carretera siga de pagament, dificulta el flux de visitants i l'expansió de l'activitat econòmica de la comarca.

Dins de la comarca tampoc millora, ja que, si a l'especial orografia li sumem el clarament insuficient transport públic entre els municipis, ens trobem que desplaçar-se pel territori suposa un verdader esforç - ja siga per motius laborals, formatius, sanitaris, lúdics, ...- i no ajuda al grau de cohesió comarcal tan necessari per al desenrotllament sostenible de la zona.

El capital humà de la Marina Alta està marcat per dos factors que destaquen sobre la resta. Un d'ells és l'alt percentatge de residents forans -sobre tot, anglesos i alemanys-que hi ha en la comarca, 1 de cada 3 habitants de la Marina Alta és estranger, ràtio molt per damunt del de la província d'Alacant (18%) o el de la Comunitat Valenciana (13%) .

L'altre aspecte destacable és l'envelliment progressiu de la població, amb una mitjana de 44,70 anys, per damunt de la mitjana provincial, autonòmica i nacional. Este factor s'accentua en l'interior de la comarca, on la mitjana d'edat aconseguix els 51 anys, i és que és en esta zona on s'observa una tendència preocupant a la despoblació, un problema greu en determinats municipis on cal posar el focus d'atenció.

Amb tot açò, podem concloure que en la Marina Alta els recursos paisatgístics han de ser aprofitats, al mateix temps, que conservats a fi d'un desenvolupament sostenible del territori que afavorisca l'aparició d'activitats econòmiques que atraga l'assentament de famílies, sobretot, en l'àrea interior.

Este desenvolupament sostenible junt amb les millores en les infraestructures tant convencionals com digitals, ajudaran al progrés global de la comarca.

Pel que fa al sistema productiu en la comarca, des dels anys 60 s'ha anat creant una activitat econòmica relacionada amb el turisme que ha generat un sector turístic consolidat i experimentat, com és a hores d'ara, sobretot en el segment de sol i platja. Actualment, el sistema productiu està molt orientat -i descompensat- cap a activitats relacionades amb este turisme de sol i platja, deixant a la indústria i a l'agricultura en un segon pla.

Si analitzem els 3 sectors productius per separat i, centrant-nos primer en el sector terciari, podem observar que està fortament marcat per l'activitat turística i el comerç, focalitzant-se en la franja litoral i prelitoral de la comarca. Com a punt fort destaca el fet que es tracta d'un model turístic consolidat i diferencial enfront d'altres destins pròxims competidors, el turista percep una qualitat en els productes i servicis excel·lent, així com, de disposar d'una àmplia oferta cultural, recreativa, gastronòmica, ... orientada al visitant. No obstant això, es tracta d'un model turístic infrautilitzat ja que l'activitat es concentra només en una part del territori, utilitzant només els recursos que existixen en eixa part del territori. El model de sol i platja té un creixement limitat i és estacional amb el que és primordial aprofitar tot el potencial que oferix la resta del territori per a complementar l'actual model turístic.

El sector industrial, encara que poderós en la mitat del segle XX, actualment ha reduït prou el seu pes en el PIB comarcal a favor del sector terciari. La indústria que encara es troba activa en la regió, es concentra en la part intermèdia de la comarca, bàsicament en el cinturó que unix Pedreguer, Gata de Gorgos, Teulada i Benissa, amb l'afegit de Pego -encara que en este cas siga bàsicament indústria agroalimentària-. Encara que hi ha exemples d'empreses grans com Rolser, Supermercats masymas, Borrell, Paco Martinez, Garmol o Balearia, la grandària empresarial que predomina - al l'igual que en la resta de sectors- és la micropime i les empreses sense assalariats (autònoms).

Finalment, el cas més preocupant és el del sector primari. L'activitat de l'agricultura en la Marina Alta ha anat disminuint progressivament fins trobar-se en l'actualitat en un estat deprimit en àrees de la comarca on tradicionalment tenia molt pes. Esta retirada progressiva de l'activitat està íntimament lligada a 5 factors: la poca innovació en els mètodes de treball, el minifundisme, la falta de rendibilitat dels cultius, l'individualisme rural, i la falta de relleu generacional derivada de la despoblació de l'interior de la comarca anteriorment comentada.

No obstant això, no tot és negatiu, hi ha zones com, per exemple, la de Xaló o Llíber, on han sabut conservar i potenciar l'activitat agrícola -vinícola, en este cas- i conjugar-la amb l'activitat turística, donant com resultat una activitat econòmica diversificada i respectuosa amb el medi ambient. També cal destacar alguns exemples de projectes agroalimentaris actuals (Bio Moscatell, Pego Natura, Raïm Cabrera, Mercat de la Terra, BioXàbia, Bodegues Xaló, ...) que, amb innovació i qualitat, estan marcant el camí per a revertir l'actual situació de declivi.

Però no sols en el sector agroalimentari apareixen projectes amb la innovació com un dels seus pilars, també hi ha exemples de projectes innovadors en altres sectors dins de la comarca com en el hostaler (Nyam Casual SeaFood, L'Escoleta de Sagra, El baret de Miquel, Ciutat Creativa de la Gastronomia, ...) , en la indústria (Rolser, Point, ...) o en el comerç (Marinalia, Toy bags, Ale-hop, ...) . No obstant això, estos casos no són abundants en la comarca i la innovació és encara latent. Es requerix realitzar esforços en este sentit, amb conscienciació i formació tant a nivell empresarial i directiu com en etapes formatives primerenques amb l'objectiu de desenvolupar un sistema productiu adaptat i conseqüent amb la demanda actual.

Menció a banda també mereix el grau d'associacionisme que existix en l'actualitat en la Marina Alta. Si ho comparem amb altres comarques de la Comunitat Valenciana, l'índex i nombre d'associacions en tots els àmbits és molt notable, tant a nivell local, amb associacions de comerciants, veïnals, festives, ..., com d'àmbit supramunicipal. Entitats comarcals com CREAMA, CEDMA, MACMA, MASSMA, AEHTMA, MAE, Jovempa, per mencionar només alguns exemples, tenen una activitat constant amb incidència en la comarca que ajuden a la cohesió social i territorial i a la dinamització de la zona.

Per tant, i resumint, el sistema productiu actual es troba molt focalitzat en l'activitat turística, que, encara que amb un model assentat i reeixit, requerix d'una reestructuració enfocada a diversificar l'oferta actual i desestacionalitzar i segmentar la demanda turística. Per la seua banda, el sector agrícola precisa d'una intervenció urgent per a revertir la seua tendència negativa per mitjà de la innovació i l'emprendiment; mentres que en el sector industrial s'han d'impulsar estratègies que ajuden a fer que les empreses opten per realitzar majors esforços en I+D.

Pel que fa a l'àmbit laboral de la Marina Alta convé realitzar una sèrie de reflexions que ajuden a entendre la situació actual de la comarca en este pla.

Com hem vist, el sistema productiu està marcat per una intensa activitat turística i hostalera, la qual actualment està oferint llocs de treball poc qualificats - cambrers, ajudants de cuina, servicis de neteja, ...-; si els sumem els llocs de treball derivats del turisme residencial -servicis de manteniment de piscines i jardins, fontaners, electricistes, ...- i de l'envelliment de la població -auxiliar de geriatria, servicis d'assistència, ...- tenim el gros d'oferta d'ocupació que existix en la comarca.

La majoria d'estos llocs no exigixen una qualificació professional alta, i les necessitats formatives es cobrixen amb cicles y/o cursos de formació professional, impartits pel CDT ubicat a Dénia -referent en cursos de formació professional en hostaleria- i els diferents IES repartits per la comarca. Es tracta, majoritàriament, de llocs de treball temporals i precaris en els que l'economia submergida seguix molt present, i on l'experiència continua pesant més que la formació especialitzada.

De totes maneres, amb les dades en la mà, la Marina Alta té una taxa de desocupació (20,9% (2016)) inferior a la de la mitjana de la província d'Alacant (23,4%) i a l'autonòmica (21,7%) . No obstant això, el percentatge d'ocupats amb estudis superiors sobre el total d'ocupats només aconseguix el 28% (2011) , per davall del 31,4% de la mitjana de la Comunitat Valenciana.

Ací, resulta important ressaltar la fuga de talent que existix en la comarca. La gran majoria de jóvens amb estudis superiors acaben abandonant la comarca a la recerca d'oportunitats laborals, ja que, en el territori, l'oferta de treball qualificat és molt escassa. Este és un efecte perillós, ja que va lligat al fenomen de despoblació, que ja hem comentat, i a la pèrdua de competitivitat de les empreses locals.

No obstant això, crida l'atenció que existisquen determinats llocs de treball que no poden ser coberts amb residents en la comarca per falta de formació en eixe camp, per exemple, ocupacions derivats del sector nàutic (patró, mecànic de barco, ...) , de l'agricultura ecològica, del sector de les energies renovables, o de l'ús avançat de les TIC.

Quant a la mobilitat laboral, els llocs de treball es concentren en les franges del litoral i prelitoral, creant un efecte bumerang diari de capital humà entre l'interior i les dites zones. El perfil que té més dificultats a l'hora de trobar ocupació seria dona, major de 45 anys i sense estudis; mentre que aquelles persones entre 25 i 35 anys ho tindrien més fàcil per a accedir al mercat laboral, amb independència de gènere i nivell d'estudis.

Com ja hem comentat, l'oferta en formació ocupacional en la comarca és àmplia, entitats com Servef, CDT o Creama disposen d'una oferta constant de cursos de formació orientada a la inserció laboral, tant en formació professional especialitzada (hostaleria, jardineria, processament de dades, manipulador d'aliments, plaguicides, ...) com en temes transversals (xarxes socials, idiomes, ofimàtica, ...) . No obstant això, es detecta un dèficit de preparació en certs aspectes, com l'idioma -per a determinats llocs de treball lligats al turisme- o les NNTT.

També es detecta un GAP entre la formació impartida i les necessitats de les empreses. Es fa necessari consensuar entre tots els agents implicats, un model de formació professional realment dual, on la formació teòrica en les aules i la formació pràctica en l'empresa siguen compatibles, complementàries, i estiguen més compensades.

Finalment, cal ressaltar el fet que, encara que hi ha els recursos suficients i les infraestructures institucionals i socials, el procés de coordinació administrativa a l'hora de consolidar un model turístic complet falla. És important considerar la capacitat de les noves formes de desenvolupament del turisme com a factor de reequilibri territorial i de compensació entre l'interior i la costa.

caValencià
es_ESCastellano caValencià

Si continuas utilizando este sitio aceptas el uso de cookies. más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar